Ara direu que estic boig

"e;Ara m'adormo, ara em desperto, ara m'adormo."e; Aixi es la vida de Francesc Ascas, un jove extravagant, intrusiu i diferent, que sent veus i diu coses estranyes, que dibuixa comics i esta enganxat a les prediccions d'una maga televisiva, i tot aixo reclos en el pis on viu, amb l'unica claror que li proporcionen les escletxes de les persianes abaixades. Fins que un dia apareix morta Blanca Benito, la seva veina i unica amiga, i sera aleshores quan la policia l'acusa d'homicidi, per ser el boig de l'escala, perque ja se sap que un boig es capac de tot. Sota aquesta trama, Andreu Martn ens endinsa en tota una roda de la fortuna repleta d'imprevistos i successos de tota mena, on finalment tothom et pren per boig perqu "e;els bojos sempre diuen que no ho estan, de manera que quan un diu que no est boig, de seguida pensen que est com llum"e;. I, precisament aqu, el lector hi jugar un paper important: esbrinar qui realment ho est i qui no, qui diu les veritats i qui les mentides, i quines sn les veus dels equvocs. Una novella plena d'intertextualitats, personatges rocambolescos i llocs emblemtics, alguns ja de ben coneguts dins l'univers de l'escriptor. Desprs de ttols com Histria de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordar i La favorita de l'Harem, Andreu Martn retorna a "e;crims.cat"e; per oferir-nos una histria d'ambigitats, amb una temtica que l'apassiona com sn els trastorns i les psicopaties.