Germanet

Un relat de supervivencia i d'amor narrat amb la forca magnetica de l'oralitat.MARTA ORRIOLSEl mn podria ser millor si tots llegssim la histria de l'Ibrahima.JORDI EVOLEAquesta s una gran histria perqu parla d'una tragdia que vivim cada dia. Per qu els governs miren sempre a una altra banda?MARIA DEL MAR BONETAquesta histria comena aix: Soc a Europa, per jo no volia venir a Europa. Ibrahima Balde va nixer a Guinea, per va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germ petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que ms estimava. s impossible no plorar durant la lectura d'aquest llibre. Per no noms per la cruesa d'aquesta odissea travessant fronteres, deserts i oceans. Tamb, i sobretot, per la manera com est explicada: amb una mirada ingnua, castigada, arravatadament potica i, al capdavall, nica. La mirada de qui ha patit enormement i, tanmateix, t el poder de convertir el patiment en una cosa til. En una cosa plena, fins i tot, de bellesa. Jo acostumava a seure al costat del meu germ i li parlava, com ara et parlo a tu. Li parlava amb la boca i els ulls. D'aquesta manera, les paraules no cauen. Abans dels escriptors estan les persones. Abans de les novelles, les histries. Abans de les impremtes i els llibres, les crniques i els mites al voltant de la foguera. Germanet s literatura viva, pel que t de vivencial i hum, per tamb pel que t de popular i oral. La trobada entre l'Amets i l'Ibrahima no s noms la trobada i la possibilitat de fruit entre dues persones sensibles. s, tamb, la suma de dues cultures i de dues potiques. Som com ens expliquem. La nostra cultura s, tamb, com sentim el que vivim. Ells estaven destinats a trobar-se i a entendre's: per molt lluny que creixessin l'un de l'altre, eren a prop. D'aquesta trobada, d'aquesta conversa, d'aquesta oralitat, d'aquesta cultura popular feta sentiment, vida i paraula, neix aquest llibre i es forja, tamb, la seva amistat.