ANIMAL IMPUR

«La puresa no existeix més enll? d?alguns miracles de la natura. Aix?, en Joan, poeta de ci?ncia viva, ho sap bé. No és gratu?t, per tant,el títol que agrupa els poemes que sou a punt de llegir: Animal impurés un sintagma carregat de tot all? que som els humans, fills de duesmil generacions, de sangs barrejades i n?mades. Una constatació física i una declaració d?intencions. El poeta no pretén, doncs, parlar-nosdes d?un pla superior, sinó des de la seva condició humana mésessencial: la de la impuresa.»(Del pr?leg de Míriam Cano)«El volum és ple de refer?ncies al món animal i vegetal. Hi podemtrobar peixos més o menys bíblics, una «serp a la m?» ques?entortolliga en forma de pecat i que podria suggerir la impuresa del títol, d?arrel judeocristiana, ocells, detritus, p?lips, gorg?nies,estrelles, un «arrap de pegellida», «sílice, corall», algat opl?ncton. Com ja passava a Extrema llum (2014), l?univers natural, imés concretament el marí, envaeix els versos de Duran i conviu aquesta vegada amb vols d?auguris i foscors sibil·lines, escatades.»(De l?epíleg de Sebasti? Portell)