Caps de corda

La Cova d'Orriol es un poble del Maestrat. Se viu en tranquilat. En ell no passa gran cosa i tot trascorre en quetut, a excepcio de les tipiques bregues de taverna.

Els Porcar s'han dedicat al conreu d'una immensa finca. El riu Cantavella fa rodar la mola del seu moli. Eixen els sacs de farina a llom dels jornalers, carregant carros. L'oli aspre pero evocador de l'almassera, s'embotella. S'encaixen cireres, s'omplin orcetes de mel, s'ensaquen armeles. Alli viuen els caps de colla en les seues families. La dels amos en la casona gran, a on la sabateta s'encaramalla en ardent briu.

Els Querol, mes avant, presten diners. De la financiacio als llauradors i ganaders, han fet el seu negoci. Els tractes se refrenden chocant-se la ma, com a molt en algun testic que alli en la taverna beu un got de vi batejat. La confiança de la paraula no enten de lletres menudes, ni gravamens variables. En l'acort s'asumix un compromis que aguarda una collita, o dos, per a ser saldat.

Alla a mitat de 1800 en el crebant dels Porcar, estos fan tracte en els Querol per a tornar el llustre a la Lloma del Desfreixurat. Alla en el cul del poble que fuig del tossal, just a on la finca afollada pel temps i les males decissions, precissa d'una restauracio.

En l'acort s'enverina el poble. La quetut dels oriunts, s'endenya. La rivalitat entre Porcars i Querols se viu fins a les seues ultimes conseqüencies. Na Tremedal, viuda de Querol, el motejat com a so Basquets, s'ho pren a pit.