Nehodí se? Vůbec nevadí! U nás můžete do 30 dní vrátit
S dárkovým poukazem nešlápnete vedle. Obdarovaný si za dárkový poukaz může vybrat cokoliv z naší nabídky.
30 dní na vrácení zboží
Com alliberar-nos és un esforç per tornar a connectar les arrels fondes de lÆanàlisi i la pràctica del feminisme negre amb els esforços contemporanis dÆorganització. De la mateixa manera que el marxisme va convertir-se en una eina per a lÆanàlisi crítica en els cercles acadèmics dels anys vuitanta i noranta del segle xx, el feminisme negre també va trobar el seu lloc en els cercles acadèmics a mesura que els moviments polítics que nÆhavien propiciat lÆimpuls van començar a abandonar el carrer. La irrupció del feminisme negre va ser determinant per obrir espais a la recerca intel·lectual i a una investigació més profunda de les vides de les persones oprimides dins del món acadèmic dÆuna manera més general. Però el feminisme negre és també una guia cap a lÆacció i lÆalliberament polítics. Si separem lÆanàlisi política de les lluites i els moviments, es torna abstracta i desconnectada del radicalisme que li va donar força a lÆinici. Aquest llibre és un retorn a aquest esperit fundacional. En els darrers anys, el feminisme negre ha tornat a emergir com el marc analític per a la resposta activista a lÆopressió de les dones trans de color, la lluita pels drets reproductius i, naturalment, el moviment en contra de la violència i lÆabús policial.Les organitzacions i les activistes més visibles connectades amb el moviment Black Lives Matter parlen obertament sobre com el feminisme negre conforma les seves polítiques i estratègies actualment. Les entrevistes que sÆapleguen en aquest llibre ûa les tres autores de la declaració del Combahee River Collective Barbara Smith, Beverly Smith i Demita Frazier, la cofundadora de #BlackLivesMatter Alicia Garza i la historiadora i activista Barbara Ransbyû pretenen demostrar com aquestes polítiques continuen sent històricament vitals i rellevants per a les lluitesdÆavui. Tal com diu Demita Frazier, el fet de parlar de Combahee no vol dir ser nostàlgiques, sinó que en parlem perquè les dones negres encara no són lliures.