Nehodí se? Vůbec nevadí! Zboží můžete vrátit až do 30 dní
S dárkovým poukazem nešlápnete vedle. Obdarovaný si za dárkový poukaz může vybrat cokoliv z naší nabídky.
Až 30 dní na vrácení zboží
El 1942, durant l'ocupació nazi d'Holanda, Etty Hillesum treballa peral Consell Jueu a Amsterdam. Poc després, però, fruit d'una creixentmaduració espiritual i una assumpció radical del seu compromís, demana el trasllat al camp de concentració de Westerbork per assumir eldestí del seu poble. Enmig del dolor personal i la tragèdiacol·lectiva Hillesum serà capaç de descobrir la bellesa de la vida,refugiada en l'esperança que, aviat, havia d'arribar un nou món, mésjust i humà. Mantenint aquesta esperança va morir a Auschwitz el 1943. Tot i que els seus textos no es van publicar fins quaranta anysdesprés de la seva mort, Hillesum s'ha convertit en un referentimprescindible i una figura especial: no és una teòrica, ni una líderactivista, sinó una dona amb un profund compromís humà davant unaexperiència extrema. «Hem sobreviscut a un dimarts més. Si dimartsvinent surt un altre transport, hi ha molt poques possibilitats deretenir-los [els seus pares]. Aquesta preocupació és el que més etconsumeix, amoïnar-te pels altres, vull dir.» «Aquest capítol de lahistòria de la humanitat és tan trist i vergonyant que no sé ni comparlar-ne. Fa vergonya haver-hi estat present i no haver-ho pogutimpedir.» «Etty Hillesum es trobaria de manera molt singular entre les veus femenines del segle passat que han clamat per la justícia i lapau des de la pròpia experiència de discriminació, violència i guerra. L'escriptura va ser en ella un autèntic instrument de resistència.»(Del Pròleg)