La cuina empordanesa de les mestresses de Peralada

El 1992 va marcar un abans i un després en la hist.ria del país. Es el començament d'una etapa dinamitzadora de la societat civil en totsels ?mbits. Hi ha una euf.ria general per fer coses, per engegarprojectes. La Mostra Gastron.mica Empordanesa de Peralada és fillad'aquesta modernitat que vol rescatar i fixar les tradicions ques'havien arraconat en els revolucionaris anys anteriors. A partird'aleshores, la vella cuina familiar s'obre a nous actors: no eslimita a les ?vies, les mares, les tietes i les mestresses, perqu? aningú ja no se li fa estrany tenir un cuiner a casa. La tradicióantiga tolerava l'home com a cuiner d'arrossos i de carn a la brasa, i prou. En el llibre de la cuina de les mestresses de Peralada, hi haun domini femení, per. hi ha plats presentats per homes, per. no pascuiners professionals.El 1992 també és el moment en qu? prenem consci?ncia de la pot?ncia de nova cuina catalana, de la fornada de restaurants de ress. planetari. La influ?ncia, llunyana, d'aquestes cuines és present en algunarecepta, cosa que la fa viva i demostra que la cuina s'adapta alssignes dels temps. En aquest volum sobre la cuina empordanesa aPeralada hi trobareu les 60 receptes premiades en el concurs dePeralada: trenta platillos i trenta postres. Són plats de Festa Majorde tot l'any. Més enll? del receptari, aquest llibre és un breviarisobre la hist.ria de la cuina catalana a través de la hist.ria, unaintroducció a la cuina empordanesa i als seus productes monumentals,especialment el vi.