LA CUINA MALLORQUINA D'EN BIEL FELIP

En Biel té la bonhomia d?aquells cuiners generosos, talment un abat de la Real que escampa benedicció per tot arreu, per? en formaculin?ria. Té uns ulls grossos, unes orelles preeminents, una boca iun nas que sobresurten per fer evident que aquests quatre sentitsacompanyen unes mans que poden dur endavant propostes que són del gust de tothom. Tot aix? ve acompanyat d?una mirada suau i entremaliadaalhora, d?una veu parsimoniosa, d?una o?da sempre disposada aescoltar, i d?una humanitat fora mida. Un cuiner que és l?amo, o unamo que fa de cuiner, que s?asseu amb els clients a degustar els seusplats, que n?explical?elaboració feta amb l?experi?ncia d?anys i panys, i la saviesa quecomporta romandre davant els fogons d?enç? de 1978.(«Hist?ria d?una passió. Semblança personal d?en Biel Felip», de Felip Munar)La cuina mallorquina, tantes vegades vilipendiada i maltractada pergent que ni la coneix, ni la estima, ni tampoc la sent com a pr?pia,ha esdevingut en les darreres d?cades una trista caricatura de simateixa, un desprop?sit culinari i una ganyota cultural envers lanostra societat. Can Biel Felip s?ha erigit, en aquest mateix temps,en un reducte de plaer mengívol local, d?hist?ria viva comestible i de resist?ncia estoica del que ha estat, és i ha de ser la vertaderaCuina Mallorquina tradicional.(Del pr?leg de Miquel Calent)