POBLES PERDUTS DEL PIRINEU CATALÀ I ARANÈS

De l?edat mitjana fins a mitjans del segle xx, el Pirineu ha estat elpas per on la gent que ha anat formant la nostra cultura i el nostrepaís anava ocupant les terres més planeres i més a tocar delMediterrani. Ben entès: venien d?un i altre costat i, com que van serels primers, no és cap exageració escriure ara que el Pirineu és elbres¬sol dels Països Catalans i de Catalunya. Avui, però molts puntsd?aquest bressol són buits. El Pirineu és una gran serralada plena depreguntes. Anem de les terres més altes de l?Alt Empordà a l?Al¬ta Ribagorça i la Vall d?Aran. 14 autores i autors ens han escrit sobre una trentena de pobles buits: Requesens, a l?Alt Empordà, Ribelles, Bassegoda,Monars, Sant Aniol d?Aguja i Lliurona, a l?Alta Garrotxa, Coma, alConflent i Santa Cecília de Cos, al Vallespir, Viladonja i Aranyonet,al Ripollès, Creu, al Capcir, Callastre, a l?Alta Cerdanya, Montcalb,al Solsonès, i Brocà, al Berguedà, Forn, Se¬nyús, Estelareny iBanyeres, a l?Alt Urgell, Montesquiu, Claramunt i Toló, al PallarsJussà, Besan, l?Espluga de Cuberes i Sant Sebastia ?així, senseaccent? al Pallars Sobirà, l?Artiga, Saraís i Aulet, a l?AltaRibagorça, Sant Pèr i Bordius, a la Vall d?Aran, en català i aranès. A Els pobles perduts del Pirineu català i aranès convidem a co¬nèixer,a caminar i, si pot ser, a recuperar i a estimar una partimprescindible del nostre país. La seva columna ver¬tebral. Quel?oblit i la deixadesa no acabin d?aterrar-ho.