Rosa de cendra

L?Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerradeCuba. L??via Mariona li havia demanat que tornés viu i va complirlapromesa. Per? ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregatper lapobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I ambl?instintde la superviv?ncia va aconseguir acumular una fortuna,relacionar-seamb l?alta burgesia catalana i formar una família altivai benestant.Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La LligaRegionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratgede Cambói Prat de la Riba. Els mon?rquics i els lerrouxistess?organitzen i l?estatactiva la reacció. Catalunya viu moments de pors i d?incerteses, per?també de grans il·lusions i esperances. I lafamília de l?Albert viu lesviolentes contradiccions d?una ?pocaconvulsa que desemboca en laSetmana Tr?gica del 1909.Barcelona ser? una rosa de foc per? també una rosa de cendra.«Escoltava l?Enric, escoltava el pare, escoltava l?Avel·lí, cada diamésindignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb elsrevolucionaris,amb els lerrouxistes, que eren els veritables pir?mansde Barcelona, itambé amb els anarquistes, i amb els sindicalistes iels socialistes, quehavien atiat el foc i després no l?havien sabutapagar, sí, amb tothom,per? també amb un estat cec i violent queofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, laMerceneta s?adonava que elpare i els germans parlaven el mateixidioma, i que aquell idioma noera el seu».Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament deCultura.