Sabeu on és l'Eva?

"M'estàs dient la veritat? Això que m'expliques és massa bèstia!". Molts de nosaltres hem fet aquest requeriment a un familiar, amic, company o conegut quan ens ha comunicat una notícia que desbordava els nostres marges habituals de confort. La conversa segurament podria haver continuat amb un "No ho acabo de veure clar". Quan dubtem, però, hi ha quelcom pitjor que trobar-nos envoltats per la boira? Boira és el que van trobar l'Eva i en Robert mentre carenaven la serralada del Mendiaundi, al Pirineu navarrès. Els sentits, anul·lats i tota la confiança posada en un aparell, dotat d'una petita pantalla on es dibuixava una minúscula fletxeta, damunt un mapa virtual. En Robert se'n va sortir, però l'Eva... On és l'Eva? Sabeu on és l'Eva? -clama al cel en Robert. L'Abel rep la trucada desesperada del seu amic, feia setmanes que no en sabia res. Entre plors i crits, li demana el vingui a trobar a un poblet de Navarra, Auritz, on s'està fa una setmana, tot intentant de localitzar la seva parella, l'Eva. El missatge és farcit de paraules sense sentit, però malgrat l'absurd del relat, no s'ho pensa dues vegades i se'n va a trobar-lo. No s'hi pot negar, són amics de d'ençà que anaven a l'escola. L'Eva desapareguda, l'amor d'en Robert, un encant de noia. Malgrat el poble sencer s'ha bolcat en la recerca, els resultats són descoratjadors, passen els dies i no apareix. L'Abel, comença a dubtar del relat del seu amic.